Què passa amb els animals domèstics en cas de divorci?
26 OCT 2016
El Codi Civil classifica als animals domèstics com a “béns mobles”. No fa falta dir que, per als seus amos, les mascotes són considerades part de la família. Mentre el matrimoni funciona, no hi ha cap problema. Però, què passa quan l'ombra del divorci planeja? La custòdia dels fills, fins ara, sempre havia estat un dels problemes més difícils de resoldre en aquests casos. A això se li suma la custòdia dels animals domèstics del fins ara matrimoni.Fins ara, considerats com “bé moble”, la cura de la mascota era atorgat al seu propietari administratiu. Això està canviant. Cada vegada hi ha més jutges sensibilitzats amb això i cada vegada es donen més sentències que consideren el vincle afectiu amb els animals domèstics i que aposten per la custòdia compartida de mascotes en cas de divorci.
Hi ha algunes sentències pioneres que apliquen a les mascotes un pla de visites, com pels nens nascuts durant el matrimoni o parella.
L'any 2010, Paqui Barrios, una dona en aquell temps recentment separada, va presentar una demanda per reclamar la “custòdia compartida”, en animals “tinença compartida” que li permetés passar idèntics períodes de temps amb en Lauda, el gos que ella i la seva parella van recollir al carrer, que la seva recent exparella. L'home s'havia quedat amb l'animal al moment de la separació i es negava a que la dona el veiés. Per primera vegada a España, un jutge va atorgar la “tinença compartida” de l'animal. En aquest cas, no es va poder constatar que fos l'home el que va trobar al gos. Gràcies a això, el gos Lauda passa mig any amb cadascun.
Un cas sorprenent, i segurament traumàtic, és el de l'Eva Muñoz. En separar-se el jutge li va atorgar la custòdia del seu fill i una pensió d'aliments. No obstant això, el jutge no va esmentar a l'Estel, la gossa d'11 anys que fins ara havia compartit la família. El pare del nen, i aquí ve la sorpresa, va recórrer la resolució perquè s'establís un règim de visites per mesos alterns per veure a l'animal, no al seu fill. L'Audiència de Barcelona es va pronunciar l'any 2014 rebutjant la petició del pare, concloent que el gos era un “bé moble”, per la qual cosa pot ser de titularitat exclusiva o compartida i que per tant no cap en processos de divorci, sinó que ha de dirimir-se en un altre tipus de procés. A més, insisteix que igualar-ho al règim de visites dels fills és “improcedent”
França, a diferència d'Espanya, ja considera als animals domèstics com a “éssers vius dotats de sensibilitat”. Segurament és la línia que seguirà España pròximament si tenim en compte que en gairebé una de cada dues llars espanyoles hi ha una mascota. Sens dubte, anar a veure a un advocat matrimonialista per a un assessorament preventiu abans de contreure matrimoni és la millor opció per evitar mals de cap futurs.
Últimes notícies
-
-
-
- 03 FEB 2023
