Un supòsit de reclamació d’herència d’una filla adoptada

És un cas que vam portar al nostre despatx de Sant Sadurní d’Anoia. Va ser un cas molt complex i dels pocs que existeix a Espanya.

Un senyor era propietari d’un estanc de tabac, adquirit durant la dictadura Franquista. Aquest senyor va adoptar a la seva filla (la nostra clienta) de dos anys d’edat en plena guerra civil, a mitjans de 1936, a la Maternitat de Barcelona. En aquella època eren vigents a Barcelona les lleis de la Generalitat Republicana de Catalunya. Aquest senyor va adoptar la nena mitjançant una figura jurídica que existia en aquell moment que era com un acolliment familiar i al cap de dos anys havia de ratificar-se en aquest acolliment per a que es convertís en una adopció legal. El problema va sorgir quan aquesta filla va descobrir als 62 anys que, quan va morir el seu pare, aquest mai va ratificar el seu acollimentja que vivien lluny de Barcelona i s’havia de personar a la Maternitat i li va ser impossible perquè encara Espanya estava en plena Guerra Civil. Aquesta filla va créixer, es va educar amb els seus pares d’acolliment, reconeixent-la tot el seu municipi com la única filla d’aquest senyor. Als anys 80, aquest senyor es va jubilar de l’estanc, aquesta filla no va voler dedicar-s’hi i, per tant, no es va traspassar l’estanc al seu nom.

En aquella època, Tabacalera donava dret a traspassar de pares a fills els estancs, però en cas de no traspàs es posava una altra vegada en concurs públic l’adjudicació de l’estanc. Per a evitar això el senyor va traspassar aquest estanc als seus veïns (un matrimoni amb una filla major d’edat), però per a que la Tabacalera no li treíes l’estanc es va veure forçat a adoptar -amb la figura “d’adopció simple”- a la filla dels seus veïns que ja era major d’edat per tal de fer efectiu el traspàs. El que no sabia aquest senyor es que estava convertint a aquesta noia en la seva filla i possible hereva, encara que només ho va fer amb la intenció de traspassar l’estanc i res més, i sense ser conscient que la seva filla de veritat no havia estat adoptada legalment per no haver ratificat l’acolliment familiar el 1938. Així que en els anys 90 mor aquest senyor i la gran sorpresa de la nostra clienta és que rep un demanda de judici verbal de desnonament del domicili familiar -on des de sempre havia viscut amb el seus pares, el seu marit i els seus fills- per no ser filla legal del difunt i havent-se apropiat via procediment judicial de testament abintestat de tots els béns, diners, i ni tan sols deixar-li la legítima a la filla acollida.

Aquest cas va durar molts anys, vam demostrar la veritat, vam suplicar justícia de veritat i aPrimera Instància vam guanyar la sentència: es va declarar que la nostra clienta era la filla de veritat i l’hereva de tots els béns, fins i tot de l’estanc. La part contrària va recórrer i a l’Audiència Provincial van revocar la nostra sentència al·legant que el pare ja estava mort i no se li podia preguntar per què no va poder ratificar-se en l’acolliment de la nostra clienta i la voluntat exacta de per què va adoptar a una major d’edat quan tenia pares, si era simplement pel traspàs de l’estanc. Per tant, degut a allò, ens van revocar la sentència generant una gran injustícia deguda a un buit legal.

Per això és tan important sempre anar a un advocat abans de signar res o per deixar ben clara quina és l’última voluntat en cadascun dels nostres actes, perquè sinó els perjudicis pels nostres descendents poden ser desoladors. Així que ja sabeu on som, per ajudar-vos en qualsevol consulta, no ho dubteu, sempre és millor prevenir abans que pugui succeir com en aquest cas que us acabem d’explicar.