Règim de visites: “el meu fill adolescent no vol veure al seu pare”
02 FEB 2017
Un divorci o separació amb fills menors d'edat culmina sempre amb una sentència en la qual s'atribueix a un o als dos progenitors la guarda i custòdia del nen. Això comporta l'establiment de l'anomenat “règim de visites”, o el temps que el menor ha de passar amb l'altre progenitor. No obstant això, en ocasions quan els menors aconsegueixen una determinada edat i comencen a prendre decisions, una d'elles pot ser no passar tant temps amb un dels progenitors o, directament, deixar de veure-ho. És possible? Què diuen els jutges en situacions com aquesta?La Declaració Universal dels Drets del Nen estableix, en el seu article 9, el dret dels menors a passar el temps suficient amb cada progenitor si aquests estan separats. Per als pares això és, alhora, un deure i un dret. Dret perquè poden estar i gaudir dels seus fills el temps necessari per exercir el rol de pare/mare i haver de perquè és la seva obligació legal exercir de titulars de la pàtria potestat.
Aquesta és la teoria. No obstant això, en ocasions la decisió d'un jutge i els drets dels pares xoquen amb la voluntat dels menors. Quan el fill entra en la fase de l'adolescència, però encara és menor d'edat, en nombrosos casos pot donar-se que el fill manifesti la seva voluntat de no cenyir-se rigorosament al règim de visites. Aquí sorgeixen els dubtes.
Cal forçar al menor al fet que passi temps amb el seu pare?, quines conseqüències judicials té l'incompliment del règim de visites?
Tot i que existeixen diversos criteris sobre aquest tema, una gran majoria de jutges considera que a partir dels 15 o 16 anys cal tenir en compte la voluntat del menor. Sempre que el menor no prengui decisions de forma inmadura o influenciat, el criteri general és que ha de respectar-se la seva voluntat. Els Tribunals a partir d'aquesta edat acaten la decisió del menor de no complir amb el règim de visites. Això es justifica perquè es considera que el menor està en una edat en la qual comença a experimentar canvis en la seva manera de vida i en els seus hàbits, també d'oci. A més, el nostre ordenament jurídic atorga a aquesta edat determinats drets perquè en aquesta fase ja existeix capacitat de decisió i criteri, alguna cosa absent en l'etapa de la infància.
Si tot això es produeix en una edat inferior als 15 anys, els tribunals busquen amb més precisió el motiu de la voluntat de no relació entre fill i progenitor, ja que el menor encara no compta amb la maduresa suficient. El que es fa habitualment en aquest tipus de casos és intentar promoure una bona relació entre pare i fill, que pugui haver-se vist afectada prèviament a la decisió del menor. Solament en casos greus el Jutge impedeix la relació patern-filial.
Últimes notícies
-
-
-
- 03 FEB 2023
