Pensió d'aliments sense treball
02 SET 2016
En cas de separació o divorci amb fills, el/la jutge estableix un règim de custòdia, i en cas de ser necessari, l'abonament d'una manutenció en favor del menor o menors. La quantia de la prestació es sol calcular sobre la base dels ingressos del progenitor que l'abona. Si els seus ingressos superen el salari mínim interprofessional, la quantitat que rebrà el menor correspondrà, aproximadament, al 30 o 35% dels seus ingressos. El problema ve quan el progenitor que abona la manutenció es queda sense treball.Fins ara, i independentment que el progenitor comptés o no amb ingressos, en pensions d'aliments sempre s'havia respectat una quantitat considerada de “mínim vital”, que solia oscil·lar entre els 150 i els 200 euros.
No obstant això, en els últims temps ens hem trobat amb algunes sentències del Tribunal Suprem que, de forma excepcional i davant la falta d'ingressos del progenitor que paga pensió d'aliments, suspenen de forma temporal el pagament de la manutenció, encara que l'habitual segueix sent respectar una quantitat mínima.
Una de les sentències abans esmentada, suspenia temporalment el pagament de pensió d'aliments fins que, en aquest cas, el pare, obtingués ingressos per un treball o fos beneficiari d'algun tipus de pensió o subsidi. En aquest moment, es tornarà a restablir el pagament de la pensió d'aliments establerta. Encara que la mare va interposar un recurs de cassació, aquest va ser desestimat pel Tribunal Suprem amb el següent argument: “Ocorre així en aquest cas -caràcter molt excepcional- en atenció a les dades que valora la sentència recorreguda. L'interès superior del menor es sustenta, entre altres coses, en el dret a ser alimentat i en l'obligació dels titulars de la pàtria potestat de fer-ho “en tot cas”, conforme a les circumstàncies econòmiques i necessitats dels fills a cada moment, com diu l'article 93 del Codi Civil, i en proporció al cabal o mitjans de qui els dóna i a les necessitats de qui els rep, de conformitat amb l'article 146 CC. Ara bé, aquest interès no impedeix que aquells que per disposició legal estan obligats a prestar aliments no puguin fer-ho per mancar absolutament de recursos econòmics, com tampoc impedeix que els pares puguin desaparèixer físicament de la vida dels menors, deixant-los sense els recursos dels quals fins llavors disposaven per proveir a les seves necessitats.
La falta de mitjans determina un altre mínim vital, el d'un alimentant absolutament insolvent, les necessitats del qual, com en aquest cas, són cobertes per aquelles persones que, per disposició legal, estan obligats a fer-ho, conforme als articles 142 i següents del Codi Civil, les mateixes contra els quals els fills poden accionar per imposar-los tal obligació, suposada la manca de mitjans de tots dos pares, si ben tenint en compte que, conforme a l'article 152.2 CC, aquesta obligació cessa “Quan la fortuna de l'obligat a donar-los s'hagués reduït fins al punt de no poder satisfer-los sense desatendre les seves pròpies necessitats i les de la seva família”, que és el que ocorre en aquest cas respecte al pare. Estem, en suma, davant un escenari de pobresa absoluta que exigiria desenvolupar aquelles accions que resultin necessàries per assegurar el compliment del mandat constitucional expressat en l'article 39 CE i que permeti proveir als fills de les presents i futures necessitats alimentoses fins que es procuri una solució al problema per part dels qui estan en principi obligats a oferir-la, com són els pares”.
Últimes notícies
-
-
-
- 03 FEB 2023
