21 OCT 2016
El Tribunal Suprem va reconèixer ahir dijous, 20 d'octubre, el dret dels progenitors de fills nascuts mitjançant gestació subrogada, també anomenats ventres de lloguer, a cobrar les prestacions per maternitat reconeguts per la Seguretat Social. Aquesta decisió serveix per unificar doctrina judicial sobre aquests casos, cada vegada més habituals. Fins ara, Administració i jutges no acostumaven a posar-se d'acord sobre el controvertit tema. En els dos casos sobre els quals el Suprem ha deliberat, es reconeix la prestació atorgada per la Seguretat Social a pares als quals prèviament se li havia denegat.El primer dels dos casos sobre els quals ha deliberat el Tribunal Suprem és el d'una dona amb un fill mitjançant un contracte de gestació subrogada previ. El nen va ser inscrit en el Consolat d'España a Los Ángeles. La dona consta com a mare del petit i la seva parella, com a pare.
El segon, sobre un espanyol que, mitjançant un tractament de reproducció assistida i amb el seu propi esperma, va utilitzar la maternitat subrogada per tenir a les seves dues filles. La mare gestant va acceptar que l'home assumís en exclusiva “totes les funcions i obligacions que es deriven de la pàtria potestat”. Les dues petites van ser inscrites en el Registre Consular com a filles dels pares biològics (mare subrogada i pare espanyol). Posteriorment van viatjar a España amb el seu pare. La Seguretat Social va denegar llavors les prestacions denominades “per maternitat” amb l'argument que la Llei de Reproducció Assistida considera nuls els contractes de maternitat subrogada.
Fins a aquesta definitiva sentència, el Govern únicament reconeixia a aquests pares el dret a la baixa per paternitat de 15 dies en cas d'un bebè, de 19 dies si eren bessons.
En els dos casos el Tribunal Suprem revoca la decisió adoptada per la Seguretat Social ja que considera que ha de fer-se una interpretació integradora de les normes existents.
El Tribunal Suprem adverteix que no s'aprecia una conducta fraudulenta dels progenitors i recorda que les prestacions de maternitat que ofereix la Seguretat Social han estat pensades per garantir l'atenció als menors. A més, considera que ha de quedar fora del debat sobre la baixa per maternitat la sentència que el mateix tribunal va emetre l'any 2014, en la qual s'oposava al fet que els menors nascuts per gestació subrogada a l'estranger anessin inscrits com a espanyols en el registre. La falta de reconeixement legal al contracte per gestació subrogada no té absolutament gens que veure, segons el Suprem, amb el dret a percebre una prestació que serveix per garantir l'atenció als menors.
Últimes notícies
- 03 FEB 2023