Es tracta d’uns valors d’inversió que el Banc Santander va comercialitzar als seus clients minoristes com una espècie de termini fix que no tenia riscos i amb uns interessos més elevats per al client que els terminis fixes habituals, quan en realitat eren uns valors o accions que no eren segurs, donat que el valor de les accions podia fluctuar segons el mercat.
Al convertir-se el capital prestat en valors o participacions els clients van perdre més de la meitat dels seus diners en moltes ocasions, causant evidents perjudicis que no es corresponien amb l’atractiu producte que se’ls havia venut de forma més que enganyosa.
Novament, aquests productes es van comercialitzar sense que hi hagués els mínims requisits de transparència i claredat informativa que exigeix la Llei, ignorant la majoria de les vegades que els clients a qui se’ls va oferir eren minoristes i no complien amb el perfil d’inversor de risc que requeria aquest producte financer.