Preguntes freqüents

Pots marxar de casa sempre i quan continuïs atenent les teves obligacions familiars (contribuir a les despeses vitals dels teus fills, com a mínim) i comuniquis el teu nou domicili a l’altre cònjuge, donat que aquests són els requisits per a evitar un hipotètic delicte d’abandonament de la llar. De totes maneres, en el nostre despatx sempre recomanem que no marxis sense abans signar un petit document on es constati que la marxa és coneguda pel cònjuges i sense que això suposi cap renúncia als possibles drets respecte a la vivenda conjugal. No obstant, en línies generals s’ha de tenir en compte que el progenitor que marxa sense més, normalment sol tenir més difícil després reclamar l’ús dela vivenda que el que es manté a la mateixa. Consulta’ns i t’ajudarem a resoldre la situació.

A Catalunya la guarda compartida és el règim preferent que preveu la Llei en supòsits de separació i/o divorci. De totes maneres, és precís que es compleixin uns requisits legals concrets que permetran al jutge decantar-se per la custòdia compartida, com són: l’edat dels fills; la proximitat dels domicilis dels progenitors; que de forma prèvia a la ruptura ambdós progenitors haguessin compartit les responsabilitats de criança dels seus fills, així com la bona relació, respecte i comunicació fluida entre els progenitors, entre d’altres. En el nostre despatx sempre intentem que la custòdia compartida sigui acordada de forma amistosa pels progenitors, procurant detallar un conveni que reguli les situacions vitals més rellevants en el dia a dia dels pares i fills a fi d’evitar problemes posteriors. Estarem al teu costat per ajudar-te a aconseguir un acord beneficiós per a tots.

La responsabilitat del compliment del règim de visites correspon al progenitor que té al menor amb ell en cada moment. El nostre consell és que es compleixi el règim de visites i estàncies del menor amb ambdós progenitors, ja que del contrari pot derivar en una denúncia o demanda per incompliment del citat règim. L’incompliment reiterat per part del progenitor custodi podria fins i tot comportar el canvi de custòdia del menor. Únicament és justificable un incompliment de les visites quan sapiguem a ciència certa o amb indicis bastant evidents que el menor està en una situació de risc per maltractaments, abusos o alguna altra situació que posi en perill la seva integritat física o psíquica. Per a altres supòsits en que l’incompliment es derivi d’un canvi en les circumstàncies i/o entorn del menor o els seus pares que aconselli un altre règim de visites, el més efectiu seria interposar una Demanda de Modificació de Mesures en que es justifiqui el canvi transcendent i l’oportunitat de la petició. Vine a veure’ns i valorarem quina és la millor solució al teu problema.

En principi, totes les activitats extraescolars han de decidir-se de comú acord donat que les decisions que tenen a veure amb la formació dels menors són una qüestió de pàtria potestat. Només si s’ha consensuat prèviament entre ambdós pares que la filla realitzi aquesta activitat, la mare podrà reclamar al pare que contribueixi econòmicament a la mateixa. En cas contrari, no serà exigible la seva contribució econòmica.

En principi sí podria fer-ho, ja que cada excònjuge és lliure de refer la seva vida i començar de zero. Normalment quan aquestes situacions injustes es produeixen és perquè no s’ha previst degudament en el Conveni Regulador del Divorci o separació (o en la demanda). En el nostre despatx sempre aconsellem introduir una clàusula que indiqui que l’ús de la fins ara vivenda conjugal s’atribueixi al excònjuge al quedar com a custodi dels fills comuns, però limitant l’ús per part de terceres persones o bé preveient el pagament per part d’aquesta tercera persona d’una compensació equivalent a un lloguer de mercat per tal d’equilibrar una situació injusta.

En aquest cas, el que és necessari és presentar una demanda –que s’anomena Modificació de Mesures- per a acreditar que la teva situació econòmica ha empitjorat sensiblement motiu pel qual la pensió d’aliment ha d’ajustar-se a la capacitat econòmica del progenitor en cada moment. Per a que s’acordi aquesta rebaixa el canvi en la situació econòmica de qui paga la pensió ha de ser rellevant. Truca’ns i t’explicarem com fer-ho.

Si la teva ex parella no paga alguna de les mensualitats de la pensió alimentaria t’aconsellem instar una demanda d’execució de sentència per a que el Jutge obligui a complir el pagament de la pensió d’aliments que la sentència de divorci o separació va fixar pel nen. Confia en nosaltres: farem que es compleixin els teus drets.

En el nostre despatx sempre aconsellem una visita prèvia per a que puguis prevenir situacions problemàtiques a futur. És recomanable signar un acord prematrimonial sobre els pactes essencials en cas de ruptura, com poden ser la guarda dels fills, l’ús de la vivenda familiar, la fixació d’una pensió alimentària etcètera. És molt més econòmic demanar una visita preventiva a BPM Advocats que esperar que arribin els problemes quan es trenca la parella i llavors la situació siguin de més difícil resolució. És comparable a la situació d’un malalt que acudeixi al metge al notar els primers símptomes, el que permet realitzar un diagnòstic senzill i de fàcil cura, mentre que si el malalt es troba greu la seva cura sempre és més complexa i llarga, si és que té solució. Ja saps, abans de casar-te no dubtis en consultar-nos.

Sí. Qualsevol persona és lliure d’atorgar testament sense haver de comunicar-ho a ningú, si no ho desitja. El cònjuge no té per què saber quina és la nostra última voluntat.

Si el teu pare va atorgar testament s’ha de revisar per a veure si va preveure que, en cas de renúncia d’un dels hereus, fossin els fills del renunciant els que heretessin. També pot ser que en el testament es preveiés que si un dels dos hereus renunciava a la seva part, passés a l’altre hereu. En canvi, si el teu pare no va atorgar testament en vida i un dels fill renuncia, la meitat de l’herència del renunciant passaria a correspondre a l’altre germà, que quedaria com a hereu únic.

És un document de Voluntats Anticipades, que també pot rebre el nom d’Instruccions Prèvies. En ell pots expressar la teva voluntat sobre les atencions mèdiques que desitges o no desitges rebre en cas de patir una malaltia irreversible o terminal que t’hagi fet arribar a un estat que t’impedeixi expressar-te per tu mateix. També en ell pots determinar quin destí vols que se li doni al teu cos o òrgans després de la teva mort.

Es pot reclamar la diferència de la part que no cobreixi la legítima. A aquest diferencial l’anomenem suplement de legítima. Si després del pagament de la legítima apareixen altres béns del causant, també tindries dret a reclamar el suplement de legítima encara que t’hagis donat per completament pagat de la mateixa o fins i tot encara que hagis renunciat al suplement.

A Catalunya, els drets de la teva parella respecte de la teva herència serien els mateixos que si estiguéssiu casats. També ocorre així a Navarra, Galícia, País Basc i Balears. Si resideixes fiscalment a Aragó o Andalusia, la teva parella podria residir gratuïtament en la vostra vivenda habitual per el termini d’un any des de la teva mort. En la resta d’Espanya, si no has atorgat testament, les parelles de fet no tenen dret respecte a l’herència de la seva difunta parella.

El testament el pots modificar o revocar (deixar-lo sense efecte) en qualsevol moment. Si has atorgat diferents testaments tindrà validesa i serà eficaç l’últim d’ells que hagis atorgat. També pots atorgar testament sense cap problema en el país en que et trobis residint, complint amb les formalitats del país on tinguis la teva residència. Pot ser el més senzill seria que atorguessis testament davant de representant espanyol en el teu país de residència que tingui facultats per a exercir funcions notarials (normalment el cònsol o l’ambaixador espanyol).

En general, la separació legal i/o el divorci són causa per la que es perden els drets successoris sobre els béns de l’ex-espòs/a. No obstant, si s’ha atorgat testament previ a favor de l’ex esposa, és recomanable tornar a fer testament, ja que les atribucions fetes a l’esposa en testament anterior no es revoquen de forma automàtica. Malgrat això, existeix una nombrosa jurisprudència que considera que la designació de l’hereu del cònjuge només és vàlida si aquest segueix sent en el moment de la mort. Si no s’ha atorgat testament, l’ex cònjuge no posseeix cap dret sobre l’herència del difunt. A Catalunya, en cas de separació o divorci la clàusula que institueixi a l’ex cònjuge es considera ineficaç a tots els efectes.

En aquests casos li recomanem que accepti l’herència “a benefici d’inventari” que suposa que l’accepta però si hagués més deutes que béns només respondria amb els béns de l’herència, però no amb el teu patrimoni personal previ. Així, en el pitjor dels casos, si l’herència comportés més deutes que béns, com a màxim, perdríem el que hem heretat, però el nostre patrimoni personal anterior.

Els registres de morosos són fitxers de dades que recullen l’incompliment d’obligacions de pagament, per a que els bancs o caixes puguin conèixer la solvència i serietat de les persones que els sol·liciten un préstec o determinat finançament. Si passen 3 mesos des de l’impagament de certes factures o deutes, les empreses creditores cedeixen les dades del deute a aquest tipus de registre, per pressionar als morosos per a que paguin. Si s’ha produït un error y no tens cap deute i t’han inclòs erròniament en un registre de morosos, pots exercir el teu dret de cancel·lació o rectificació del deute davant del registre de morosos o davant l’empresa que ha cedit les teves dades, que tenen 10 dies per rectificar-los o cancel·lar-los.
Per al cas que no vulguin rectificar l’error hauràs d’anar a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades per a salvaguardar els teus drets. Si el deute que consta en el fitxer de morosos ja ha estat pagada, ha de desaparèixer del fitxer en el moment en que s’ha acreditat que ja no existeix el deute.

Estàs obligat a pagar l’assegurança de danys, però pots contractar-la amb la companyia que vulguis, no amb la que t’imposi el Banc. Però el que si has de fer és que el beneficiari que consti a l’assegurança sigui el Banc.

Primer has de reclamar davant del Servei d’Atenció al Client que té cada Banc. També algunes entitats de crèdit tenen un servei de Defensor del Client, que és un òrgan extern a l’entitat, al que també pots formular la teva reclamació. Si en un termini de 2 mesos no han donat resposta a la teva reclamació o bé la resposta que t’han donat no et satisfà, aleshores pots plantejar una queixa o reclamació al Servei de Reclamacions del Banc d’Espanya, havent de justificar que prèviament has reclamat al Banc a través dels Departaments citats en el paràgraf anterior. El Banc d’Espanya haurà de respondre’t en un termini màxim de 4 mesos des que vas plantejar la teva reclamació.

En aquests casos el primer que s’ha de fer és comunicar al Banc quan abans millor el robatori o pèrdua de la targeta. Però en base a la Llei de Serveis de Pagament, només et poden fer assumir pagaments fraudulents anteriors a la comunicació que te l’havien robat o l’havies perdut per import de 150€.

Els dipòsits en diner estan garantits fins un màxim de 100.000 euros per persona i entitat de crèdit. El Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) retornarà l’import garantit dels fons quan l’entitat de crèdit es declari en concurs de crèdits, o quan l’entitat no pagui els seus dipòsits vençuts i exigibles. El Fons de Garantia de Dipòsits ha de retornar-te els teus diners en el termini de 3 mesos a comptar des que es produeixin les esmentades situacions.

La T.A.E.  (Taxa Anual Equivalent) és un indicador que reflexa el cost o rendiment efectiu d’un producte financer. Permet al client comparar les diferents inversions o préstecs informant-se amb ella del cost o rendiment total de l’operació. La T.A.E. es calcula segons una fórmula que pren en consideració el tipus d’interès nominal, les comissions bancàries i altres despeses o ingressos derivats d’un producte financer. Per exemple, en una hipoteca, l’entitat ha d’incloure la T.A.E., els interessos a pagar, totes les comissions, els impostos i qualsevol altre tipus de despesa que el client hagi d’assumir derivats del préstec hipotecari, excepte les despeses de notaria. També hauran d’incloure’s el cost de tots els serveis accessoris vinculats amb el contracte de préstec, com les primes d’assegurances, sempre que aquestes condicionin l’obtenció del préstec.

El més ràpid és formular una demanda civil de desnonament a precari o bé una demanda reclamant l’efectivitat dels drets reals inscrits en el Registre de la Propietat. Pots anar també per la via penal, però ho desaconsellem, donat que la majoria de denúncies penals solen acabar arxivades i els jutges penals són bastant reticents a solucionar temes d’ okupació. El que sí resulta totalment desaconsellable és actuar a esquenes a la Llei intentat fer-los fora mitjançant coaccions o pressions, donat que ignorem el perfil d’aquests okupes i pot resultar fins i tot perillós. Consulti’ns i busquem la millor forma de resoldre-ho.

El dia de la signatura de les arres és aconsellable tenir resolta la concessió de la hipoteca ja que, si el banc finalment no li donés la hipoteca estaria en risc de perdre les arres que ha donat com a paga i senyal. En el cas de no tenir la seguretat que l’entitat de crèdit et concedeixi la hipoteca, has d’incloure en el contracte d’arres una clàusula en la que es faci constar que la compravenda quedi condicionada a l’obtenció del préstec hipotecari i que, en cas de no concedir-te¡l, el comprador recuperarà l’ import abonat en concepte d’arres. S’ha de ser cautelós i revisar el contracte les vegades que calgui. Moltes immobiliàries no informen d’això, a vegades fins i tot impedeixen introduir aquesta condició en el contracte d’arres, pel que si no s’inclou i el banc finalment no dóna la hipoteca, es perdrien els diners lliurats a compte pel comprador.

En el teu cas el millor és prevenir i abans de la compravenda que un advocat especialista com BPM Advocats t’assessori. Per a utilitzar-lo com a vivenda haurà de complir tres requisits:

1. Que l’immoble compleix amb la llei d’habitabilitat autonòmica.
2. Que l’Ajuntament certifiqui que no s’ha superat el límit de vivendes per hectàra, districte, barri, edifici permès (segons cada Ajuntament).
3. Que no existeixi oposició per part de la Comunitat de Propietaris.

Has de pensar que si no compleixes aquests requisits no et donaran la Cèdula d’Habitabilitat i pots tenir d’altres problemes com donar d’alta els subministres com a vivenda o que no et podràs empadronar allà si no té la consideració legal de vivenda o fins i tot que no podràs llogar l’immoble com a vivenda. Per això és essencial verificar aquests requisits de forma prèvia a comprar la finca, per evitar posteriors sorpreses desagradables. Truca’ns i veiem quines opcions tens.

Si signes el contracte d’arres sense més, després et trobaràs amb que el Banc no pot taxar-te la finca per a concedir-te una hipoteca ja que el pis que vols adquirir no està segregat, ni conforma una finca registral independent. El més prudent en el teu cas seria condicionar el contracte d’arres a que hi hagués llicencia de segregació atorgada per l’Ajuntament i a que el Banc et concedeixi efectivament la hipoteca, preveient que en cas contrari se’t retorni l’import de les arres lliurades a compte. Si tens dubtes, nosaltres podem ajudar-te en la redacció del contracte que millor garanteixi els teus drets.

Si fa anys es va adoptar l’acord de repartir les despeses de forma diferent al que figura en el Títol o Estatuts, per a tornar al sistema de coeficients que preveuen els Estatuts seria suficient amb l’acord de la majoria simple dels comuners en Junta. Així ho ha decretat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de conformitat amb la doctrina precedent del Tribunal Suprem.

D’entrada, davant d’aquests casos, sempre seria recomanable que la Comunitat de Propietaris inclogués en els seus Estatuts una prohibició de poder desenvolupar aquesta activitat en els pisos que conformen la Comunitat, donat que així s’evitaria aquesta pràctica i les consegüents molèsties per a la bona convivència veïnal. D’altra banda, si l’activitat produís molèsties als veïns es pot exercitar una acció de cessació d’aquestes activitats molestes, nocives o insalubres a fi que la convivència veïnal no es vegi perjudicada.