Pensió d’aliments dels fills i pensió compensatòria

Un dels temes que, com advocades matrimonials o expertes en Dret de Família se’ns planteja en tots els assumptes de divorci, separacions i extincions de parelles de fet és el referit a les pensions d’aliments i/o les pensions que procedeixen entre els cònjuges/convivents.

• La pensió d’aliments com a necessitat de contribuir a les despeses dels fills és una obligació conjunta dels progenitors. Sempre que hi hagi fills menors -o majors d’edat que no siguin independents econòmicament- ha d’acordar-se com contribuiran els progenitors a aquestes despeses després que cessi la convivència. Les despeses dels fills comprenen tot el necessari per a la seva alimentació, vestit, vivenda i educació, així com també aquelles despeses extraordinàries que no són previsibles. Per això, és necessari determinar amb claredat quines despeses tenen els menors i quines són les possibilitats econòmiques dels progenitors de forma que aquests contribueixin en proporció a la seva capacitat econòmica.

• També cal determinar una pensió compensatòria a favor del cònjuge en aquells supòsits en els que la ruptura matrimonial hagi produït un important desequilibri econòmic en algun dels cònjuges. Com a regla general, la pensió compensatòria serà temporal però, en determinats casos, pot arribar a ser indefinida. Pensem en aquella senyora que porta 30 anys de matrimoni que mai ha treballat, que té una edat avançada i poques probabilitats d’accedir al mercat laboral. La durada de la seva pensió no serà la mateixa que la d’aquella jove que porta 3 anys casada, té formació i possibilitat d’incorporació al món laboral. La durada de la pensió serà molt superior en el primer supòsit. Existeix també la possibilitat que es discuteixi sobre la procedència o no d’atorgar una compensació per raó del treball quan es produeix un desequilibri de patrimonis entre els cònjuges en el moment del divorci o separació i això és conseqüència que un dels cònjuges ha treballat exclusivament per a la casa més que l’altre o bé que ha treballat per al negoci de l’altre sense cobrar.

Com en tots els supòsits, analitzarem cas per cas per a determinar si es donen els pressupostos legals per a que aquestes pensions siguin procedents.