Les participacions preferents o obligacions subordinades són un producte comercialitzat pels bancs. La compra d’aquests productes suposa l’entrada en el capital d’una entitat però sense dret a vot i per això oferien una retribució una mica més elevada que als accionistes.
Com en molts altres productes, les entitats financeres van enganyar als seus clients col·locant-los les preferents i subordinades com si es tractés d’una inversió segura i que es podia rescatar en qualsevol moment, quan no era així. Majoritàriament es van col·locar a persones de certa edat, que eren clients de tota la vida del banc, amb un evident abús de confiança. A més, les entitats de crèdit les van col·locar moltes vegades sense valorar el perfil de cada inversor. Per tant, en haver estat comercialitzades amb falta de transparència i d’informació, es va produir un vici del consentiment, per el que aquests contractes solen ser nuls (llevat d’algunes excepcions de clients molt professionals o inversos de risc).