Cessió de crèdits hipotecaris a fons voltors

Els bancs o entitats de crèdit venen paquets d’hipoteques que resulten de dubtós cobrament o difícil execució a Fons Voltor, que les adquireixen a un baix preu donada la seva complexitat. D’aquesta forma els bancs aconsegueixen recuperar del Fons almenys una part del préstec hipotecari, cedint el seu dret de crèdit encara que sigui a un preu molt baix.

En el supòsit que una entitat bancària creditora vengui a un Fons un crèdit que està essent objecte d’una reclamació judicial, el deutor ha de ser informat del seu dret a recomprar-lo pel preu pel que el Banc l’ha venut al Fons. Per tant, el deutor té un dret de tempteig que consisteix en l’oportunitat de conèixer el preu de la cessió al Fons i poder igualar-lo i adquirir-lo, podent recomprar el deute a un preu inferior a l’inicial.

No obstant, s’ha de posar de relleu que només podrà reclamar-se aquest dret de tempteig –dret a recomprar el deute- quan es tracti d’un crèdit litigiós, és a dir, que estigui essent objecte d’una reclamació davant dels tribunals, un cop s’hagi rebut la demanda.En aquests supòsits, quan el banc o entitat de crèdit no informa al deutor de la seva cessió del crèdit a un tercer, impedint-li el seu dret de tempteig, podem interposar una demanda judicial per a reclamar el compliment d’aquest dret, sol·licitant el que es coneix amb el nom de retracte.

Moltes vegades l’entitat de crèdit no notifica al deutor la cessió del crèdit perquè en l’escriptura notarial ja el va fer renunciar a aquest dret, constituint la renúncia una clàusula abusiva de l’escriptura de préstec hipotecari. El deutor no pot oposar-se a que el banc vengui el seu crèdit, però és imprescindible que aquesta cessió li sigui notificada de forma fefaent. Per això la renúncia a aquest dret pot ser reclamada davant els Jutjats per l’evident caràcter abusiu d’aquesta clàusula, podent-ne  sol·licitar la seva nul·litat.